dilluns, 21 de març del 2011

Reaccions a L´última carícia, Terenci

Manel Castaño, Revista de Girona
"El personatge Terenci és una construcció impecable".
"Vida i mort de la Teresineta fa la dissecció d'una figura entranyable, la d'una dona sola que ha estat artista de jove, locutora de gran, plena de sentiments mal administrats, sobrevivint en un Camprodon on tothom es coneix".
"El grapat de gent que Manel Guitart ha començat a descriure en aquest volum sembla destinat a créixer i a desenvolupar-se. En tot cas, la seva obra, segur que ho farà. La prosa d'aquests cinc relats és de les que ja no es troben." "El resultat és esplèndid".


Vicenç Llorca, Serra d'Or
"La descoberta d'un nou narrador, dotat de dues virtuds fonamentals: una increïble capacitat de comprensió psicològica en la creació de personatges i un acurat sentit de l'estil literari". "Una de les obres més interessants del curs literari".


Ximo Espinós, Información, Alacant
"Per damunt del vessant anecdòtic, sobresurt la penetrant anàlisi que fa Manel Guitart de la complexa -anava a dir aturmentada- personalitat de Terenci..." "El canvi final a una segona persona narrativa aconsegueix una proximitat esfereïdora".


Miquel Pairolí, escriptor
"Un dels millors textos dels últims temps. El relat de la Teresineta és el relat perfecte. Pot esdevenir un clàssic".

Joaquim Vinyes, El 9 Nou
 "El català literari que utilitza no grinyola mai, és d'una gran perfecció." "Res no és suficient per explicar la màgia, la gràcia, l'encant de la seva prosa, del seu estil". "Sorprèn i guanya en cada nova lectura."
"Una visió vindicativa d'uns personatges perdedors que reben garrotades d'una realitat que els és estranya i hostil i que són tractats amb gran delicadesa".


Jordi Nopca, Timeout Barcelona
"El talent meticulós amb què Manel Guitart construeix cadascuna de les narracions del seu primer llibre l'apropa més al relat verídic i viscut que no pas a la ficció. La porta d'entrada -proustiana i terencimoixiana - és una carta de presentació impecable."

Jordi Capdevila, Avui
"Comprensió tendra i emotiva vers els grans perdedors de la vida."
"Un llibre de relats esplèndid. Un plaer pel paladar literari més exigent".
 
“No us fieu del plàtan"
"Cinc textos escrits en un català admirable, d’aquells que ja no es troben, i amb la veritat humana que distingeix la gran literatura."."No se’l perdin.

Ramon Sargatal, El Punt
"Llegeixin aquest llibre. Capbussin-se en unes narracions amarades d'intriga pura, que és aquella que no necessita repenjar-se en cap suspens ni desenllaç final sinó simplement en una successió d'esdeveniments arran de terra i que et van envolant fins quedar-t'hi ben penjat. La veritable tensió narrativa! Quin estil, quin escriptor!" 

Pere Guixà, La Vanguardia
“A los que creen que lo mejor de Moix es lo que hay en sus memorias, la narración interesará, pues ofrece un punto de vista lúcido y sabroso.” "Es tronchante la escena en que Moix visita a Nuria Espert ("reieeet meu") tras una actuación el Covent Garden. Y la cena de hipocondríacos entre Moix y la secretaria Inés (matrimonio blanco) y Cabrera Infante y su esposa Míriam”. “Una narración muy recomendable.”

Jordi Cervera, Icat FM
“Un magnífic debut literari”, “el llibre és sorprenent i captivador”, “solidesa literària profunda i potent”
 
Punts de Llibre, Gavà TV
Elia Quiñones (lectora) "[...] El que més m'ha sorprès és la profunditat amb la que l'autor analitza tant els personatges com a ell mateix. Aquesta novel.la és d'un grau d'introspecció però molt, molt, molt profund [...]".

Isabel Cruz  (lectora)
"I jo vaig agafar aquest llibre pensant-me que tot anava del Terenci, perquè clar, tant la portada com el títol hi remeten, però després les altres històries són, sortosament i molt agradablement, tan bones, tan genials i tan ben escrites com la del Terenci"

Josep Maria Benet i Jornet
"M'ha deixat tocat.... El dia del narrador a Londres amb en Terenci es converteix en un relat esplèndid."

Ana María Moix 
“Un llibre molt, molt interessant. I la part del Terenci, és sorprenent la manera com el relat aconsegueix captar l'essència del personatge. I, com a germana, em sorprèn la quantitat de detalls, molts desconeguts, que l'autor arribar a registrar.”

1 comentari:

  1. Alicia Pujol (lectora)18 de març del 2010, a les 10:08

    Es un llibre excel.lent. El domini de l'autor tant del llenguatge com de la tècnica narrativa, unit a les històries que explica, fan que la seva lectura sigui un plaer. Molt recomanable.

    ResponElimina