Reaccions a L´última carícia, Terenci

Manel Castaño, Revista de Girona
"El personatge Terenci és una construcció impecable".
"Vida i mort de la Teresineta fa la dissecció d'una figura entranyable, la d'una dona sola que ha estat artista de jove, locutora de gran, plena de sentiments mal administrats, sobrevivint en un Camprodon on tothom es coneix".
"El grapat de gent que Manel Guitart ha començat a descriure en aquest volum sembla destinat a créixer i a desenvolupar-se. En tot cas, la seva obra, segur que ho farà. La prosa d'aquests cinc relats és de les que ja no es troben." "El resultat és esplèndid".


Vicenç Llorca, Serra d'Or
"La descoberta d'un nou narrador, dotat de dues virtuds fonamentals: una increïble capacitat de comprensió psicològica en la creació de personatges i un acurat sentit de l'estil literari". "Una de les obres més interessants del curs literari".


Ximo Espinós, Información, Alacant
"Per damunt del vessant anecdòtic, sobresurt la penetrant anàlisi que fa Manel Guitart de la complexa -anava a dir aturmentada- personalitat de Terenci..." "El canvi final a una segona persona narrativa aconsegueix una proximitat esfereïdora".


Miquel Pairolí, escriptor
"Un dels millors textos dels últims temps. El relat de la Teresineta és el relat perfecte. Pot esdevenir un clàssic".

Joaquim Vinyes, El 9 Nou

 "El català literari que utilitza no grinyola mai, és d'una gran perfecció." "Res no és suficient per explicar la màgia, la gràcia, l'encant de la seva prosa, del seu estil". "Sorprèn i guanya en cada nova lectura."
"Una visió vindicativa d'uns personatges perdedors que reben garrotades d'una realitat que els és estranya i hostil i que són tractats amb gran delicadesa".

Jordi Nopca, Timeout Barcelona
"El talent meticulós amb què Manel Guitart construeix cadascuna de les narracions del seu primer llibre l'apropa més al relat verídic i viscut que no pas a la ficció. La porta d'entrada -proustiana i terencimoixiana - és una carta de presentació impecable."

Jordi Capdevila, Avui

"Comprensió tendra i emotiva vers els grans perdedors de la vida."
"Un llibre de relats esplèndid. Un plaer pel paladar literari més exigent".
 

Lluís Maria Todó, El Mundo

“No us fieu del plàtan"
"Cinc textos escrits en un català admirable, d’aquells que ja no es troben, i amb la veritat humana que distingeix la gran literatura."."No se’l perdin.”

Ramon Sargatal, El Punt

"Llegeixin aquest llibre. Capbussin-se en unes narracions amarades d'intriga pura, que és aquella que no necessita repenjar-se en cap suspens ni desenllaç final sinó simplement en una successió d'esdeveniments arran de terra i que et van envolant fins quedar-t'hi ben penjat. La veritable tensió narrativa! Quin estil, quin escriptor!" 

Pere Guixà, La Vanguardia

“A los que creen que lo mejor de Moix es lo que hay en sus memorias, la narración interesará, pues ofrece un punto de vista lúcido y sabroso.” "Es tronchante la escena en que Moix visita a Nuria Espert ("reieeet meu") tras una actuación el Covent Garden. Y la cena de hipocondríacos entre Moix y la secretaria Inés (matrimonio blanco) y Cabrera Infante y su esposa Míriam”. “Una narración muy recomendable.”

Jordi Cervera, Icat FM

“Un magnífic debut literari”, “el llibre és sorprenent i captivador”, “solidesa literària profunda i potent”

 

Punts de Llibre, Gavà TV

Elia Quiñones (lectora) "[...] El que més m'ha sorprès és la profunditat amb la que l'autor analitza tant els personatges com a ell mateix. Aquesta novel.la és d'un grau d'introspecció però molt, molt, molt profund [...]".

Isabel Cruz  (lectora)"I jo vaig agafar aquest llibre pensant-me que tot anava del Terenci, perquè clar, tant la portada com el títol hi remeten, però després les altres històries són, sortosament i molt agradablement, tan bones, tan genials i tan ben escrites com la del Terenci"

Josep Maria Benet i Jornet

"M'ha deixat tocat.... El dia del narrador a Londres amb en Terenci es converteix en un relat esplèndid."

Ana María Moix 

“Un llibre molt, molt interessant. I la part del Terenci, és sorprenent la manera com el relat aconsegueix captar l'essència del personatge. I, com a germana, em sorprèn la quantitat de detalls, molts desconeguts, que l'autor arribar a registrar.”

Més reaccions a L'última carícia, Terenci

Alguns correus personals rebuts per l'autor (amb autorització expressa per ser publicats):


Josep Maria Benet i Jornet

“El capítol que dediques especialment al Terenci, el primer i més llarg, em va agradar i afectar molt. A la seva germana també. I a la Inés... Aquesta mena de llibre teu de records mig camuflats és molt bonic, ple de replecs i de detalls ben clavats. Tot ell, és clar, no tan sols el capítol del Terenci / Ramonet. Hi ha molts personatges entranyables i que evidentment no conec, és clar. El que anomenes Narcís, per posar un exemple, fa molta tendresa. O la Montse. O el Pau, que després del Terenci és el personatge que analitzes amb més detall... Etcètera."

"La meva imatge del Terenci és més desenfadada que la teva, això ho he de reconèixer, però tan li fa, aquell dia que vas passar a Londres amb ell es converteix en un text esplèndid. [...]  Ah, hi estic completament d’acord; per molts motius, el Terenci va ser el nostre Truman Capote".

Lluís Maria Todó, escriptor i traductor

"Primer de tot, moltes, moltes, moltes felicitats per aquest text, que m'ha semblat d'un nivell literari altíssim. [...]. Res més, et repeteixo la meva més sincera felicitació."

Joan Matabosch, director artístic del Gran Teatre del Liceu

“Tens un talent per expressar els sentiments i afectes dels teus personatges que deixa el lector meravellat. Ja veus que no és una felicitació de tràmit, sinó amb una admiració i afecte sincers.”

Ramon Surroca, escriptor. Autor de Lenta llum de l’Havana i Memòria de sal.

“M'ha semblat MERAVELLÓS. T'asseguro que no miro de fer-te content, però feia anys - i no exagero ni una engruna - que un llibre no m'emocionava tant i em seduïa pel seu nivell literari. Costa trobar llibres en català d'aquest nivell, entre d'altres coses perquè els editors solen exigir un català planer, tan planer que el relleu literari s'hi esvaeix com fum. Tant la primera història - extraordinària - amb en Terenci, com la resta, tenen la virtut d'extreure del més personal una autèntica reflexió sobre els avatars de la condició humana. La història de la Teresineta, per exemple, és la típica història absolutament personal que només algú amb les teves aptituds literàries aconsegueix convertir en una gran història que tots podem fer nostre. Et dic de debò que la teva forma d'escriure m'ha recordat quan a força, penetració, elegància, sobrietat, a la d'en Pla. T'ho dic de debò. M'agrada molt a més la impressió de coherència que la lectura de tot el llibre deixa en el lector i la manera tan sàvia de lligar-les totes al final. Penso que estàs obligat a seguir escrivint perquè fas una literatura magnífica. Em va sembla tan sobèrbia la història d'en Terenci que em feia por que la resta no estigués a l'altura, que fos un ompliment de menor vàlua. La meva sorpresa va ser arribar a dubtar, finalment, quina d'aquelles històries m'havien agradat més. Crec que amb tu em passaria com amb en Pla, que fins i tot quan abordava personatges que no m'interessaven especialment acabava seduint-me amb la seva prosa magnífica que convertia el més petit anècdota en categoria, literària i humana. A sobre, les teves històries m'han agradat moltíssim. El teu llibre és una vertadera perla i mereix tots els premis.”

“No caus, a més, mai en el sentimentalisme, tot i ser un llibre de sentiments tan esmolats. En fi, llegir-te ha estat una de les més gran alegries d'aquests últims temps. No t'ho diria si no ho cregués de tot cor.”

Montserrat Bacardí, assagista. Professora de traducció i interpretació (UAB)

“Et felicito de cor per L'última carícia! Respon a les expectatives, altíssimes, que havia creat el jurat el dia de la concessió dels Recull. M'ha agradat bestialment! És escrit amb el cor i amb un ofici i un talent envejables: una combinació no gaire freqüent.

De debò, l'enhorabona! Des d'ara, n'espero d'altres.”

Vinyet Panyella, escriptora.

“He rellegit el teu Terenci i els altres contes. No saps com he disfrutat! La visió general que ofereix no té desperdici. És un llibre excepcional”.

Albert Benach, dramaturg.

“És deliciós. En saps més que un psicoanalista. M’agraden molt les ambivalències, els dubtes, com fas de la persona i del que és humà tema literari”.

Josep Anton Fernández, professor de cultura catalana (UOC) i assagista. Autor de El malestar a la cultura catalana.

“El trobo boníssim. Bé, dic boníssim per no dir impressionant. Estilísticament és fantàstic, però el detall en la percepció, la precisió i la subtilesa en l'anàlisi, són enormes. M'està agradant moltíssim, i espero que després d'aquest en vinguin més”.