"We had fed our heart with fantasies,
The heart's grown brutal from the fare."
Havíem alimentat el cor de fantasies,
el cor s'ha fet brutal pel preu pagat.
W. B. Yeats Meditations in Time of Civil War
dilluns, 21 de juny del 2010
Pregó de la Festa Major de Camprodon 2010
Manel Guitart retrata deu camprodonins molt carismàtics, ja desapareguts, en el Pregó de Sant Patllari, el 20 de juny de 2010.
Bona tarda Manel; No crec que em coneguis i jo no crec que t'hagi vist mai per Camprodon. T'escric en el teu blog perquè un dels personatges que has parlat en el teu pregó es una tia-avia meva. Es va morir ara deu fer dos anys i m'has fet emocionar molt amb el teu escrit de deu camprodonins. M'has fet recordar els agradables moments que passava en aquell vestidor amb la meva mare (neboda de la teresa, la rosa gratacós), amb la meva germana i amb ella cossint tota la tarda. Com d'agradable era veure passar tota la gent que venia els dissabtes a la tarda i com de sinistre era aquell altell on tu molt bé deies que el terra era de fusta i tenia un aspecte de pel.lícula de terror. També m'has fet enrecordar del safareig que gotejava i de la caòtica taula plena d'agulles i didals que tenia. Moltes gràcies per fer-me tant feliç per veure que hi ha persones que encara s'enrecorden d'aquests petits detalls que avui en dia s'obliden facilment. Un altre vegada, moltes felicitats pel teu pregó i moltes gràcies per descriure tant fidelment a la meva estimada tia-avia. Que tinguis molta sort. Josep
No vaig escoltar el pregó en directe, però la seva lectura m'ha agradat molt, crec que has sabut captar aquesta essència Camprodonina que tenim. Moltes gràcies
he llegit el pregó a la meva mare i la meva tia; la tia el va sentir per san patllari peró li ha agradat recordar-lo. A mi també m'ha agradat encara que hi ha gent que no recordo. Montse J.
Bona tarda Manel;
ResponEliminaNo crec que em coneguis i jo no crec que t'hagi vist mai per Camprodon. T'escric en el teu blog perquè un dels personatges que has parlat en el teu pregó es una tia-avia meva.
Es va morir ara deu fer dos anys i m'has fet emocionar molt amb el teu escrit de deu camprodonins. M'has fet recordar els agradables moments que passava en aquell vestidor amb la meva mare (neboda de la teresa, la rosa gratacós), amb la meva germana i amb ella cossint tota la tarda. Com d'agradable era veure passar tota la gent que venia els dissabtes a la tarda i com de sinistre era aquell altell on tu molt bé deies que el terra era de fusta i tenia un aspecte de pel.lícula de terror. També m'has fet enrecordar del safareig que gotejava i de la caòtica taula plena d'agulles i didals que tenia. Moltes gràcies per fer-me tant feliç per veure que hi ha persones que encara s'enrecorden d'aquests petits detalls que avui en dia s'obliden facilment.
Un altre vegada, moltes felicitats pel teu pregó i moltes gràcies per descriure tant fidelment a la meva estimada tia-avia.
Que tinguis molta sort.
Josep
Hola Manel,
ResponEliminaNo vaig escoltar el pregó en directe, però la seva lectura m'ha agradat molt, crec que has sabut captar aquesta essència Camprodonina que tenim. Moltes gràcies
he llegit el pregó a la meva mare i la meva tia; la tia el va sentir per san patllari peró li ha agradat recordar-lo. A mi també m'ha agradat encara que hi ha gent que no recordo.
ResponEliminaMontse J.