Diari de Girona (edició digital). Entrevista-xat. 19 d'abril.
La Vanguardia (Girona). 23 d'abril.
- Manel Guitart va guanyar el premi Joaquim Ruyra amb L´última carícia de Terenci, que "de forma autobiogràfica, proposa una immersió a fons en les entranyes d´una galeria de personatges diferents, desubicats, perdedors, incloent-hi el mateix Terenci Moix, per explicar allò que aparentment no es veu però que els connecta a la vida i els fa humans" (declaracions del mateix autor).
- "El talent meticulós amb què el periodista Manel Guitart construeix cadascuna de les narracions del seu primer llibre l'apropa més al relat verídic i viscut que no pas a la ficció. La porta d'entrada -proustiana i terencimoixiana - és una carta de presentació impecable."
Presència. Suplement d'Avui, El Punt, El Nou 9. 16-22 d'abril.
- A principis dels anys 90, Manel Guitart va compartir una jornada a Londres, on treballava de periodista, amb l'escriptor Terenci Moix. Amb la desaparició d'en Terenci, aquell dia llunyàple d'anècdotes i confidències va ressonar en la seva memòria i el va portar a escriure L'última carícia, Terenci, una reflexió sobre la decadència i la necessitat de les ficcions.
- Manel Guitart va tractar Terenci Moix en vida, va compartir hores de conversa que van desembocar en una intimitat i una amistat que ara trasllada a la novel.la. L'última carícia, Terenci no són ni unes memòries ni una ficció a partir de l'autor de No digas que fue un sueño, sinó una barreja de realitat ficcionada i de ficció que es nodreix de moments, paraules, gestos i observacions reals. (...)
L'imperdible de l'ànima Blog de Jordi Cirach
